Quan parlem d'herències i successions, el concepte de llegítima és un dels més importants: aquesta consisteix en el dret que reconeix la llei a certes persones a obtenir un valor econòmic de l'herència del causant (la persona que mor).
A les persones que gaudeixen d’aquest dret se’ls anomena legitimaris i, encara que en la major part d'Espanya les regles sobre aquest punt les trobem regulades en el Codi Civil, en el cas de Catalunya hi ha una normativa lleugerament diferent, que emana del Codi Civil Català (CCCat). A Catalunya la llegítima és un dret de crèdit.
Per això en aquest article repassem alguns conceptes bàsics sobre com funciona la llegítima a Catalunya.
Si necessites ajuda d'una advocada especialitzada en successions a Catalunya, posa't en contacte amb nosaltres sense compromís.
Qui són els legitimaris a Catalunya?
En el cas de la llegítima a Catalunya, els legitimaris per llei són els següents:
- En primer lloc, els fills del causant i, en cas que algun dels fills hagi mort abans que el causant o hagi estat desheretat, la podran reclamar els seus descendents, és a dir, els néts del causant, que tindran dret a la mateixa quantia que aquest fill.
- Els ascendents seran legitimaris en absència dels descendents (quan no hi hagués fills o néts). En aquest cas, només seran legitimaris el seu pare i/o mare, de manera que, en absència d'ells, tal dret no passaria als avis del causant.
Quina és la quantia?
La quantia és, en qualsevol cas, la corresponent a la quarta part de la quantitat que resulti de la valor dels béns de l'herència en el moment de la defunció de causant.
A ella se li resten els deutes i les despeses de darrera malaltia i enterrament, i se li suma el valor dels béns que el causant hagués donat durant els 10 anys previs a la seva mort. Aquesta quarta part, resultant de les operacions anteriors, és la suma que es reparteix entre tots els legitimaris.
Així, es consideren imputables a la llegítima les donacions entre vius atorgades pel causant amb pacte exprés d'imputació, o bé les fetes en pagament o a compte de la llegítima. I això es presumeix sempre de les donacions efectuades en els últims 10 anys abans de la mort del causant.
Per exemple, són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa:
- Les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el seu primer habitatge o emprendre un negoci.
- Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns a compte de la llegítima, fetes també en pacte successori, quan es facin efectives.
A què em dóna dret la llegítima?
És important el fet que el legitimari té dret a una quantia, però no a uns béns concrets. En altres paraules, la llegítima seria una part del valor de l'herència, però no es refereix a una part dels béns en concret.
En aquest sentit, la llegítima es pot entendre com un límit per a la persona de cara a disposar dels seus béns al planificar el seu llegat, ja que hi ha un dret a favor de certes persones a obtenir un benefici econòmic amb càrrec a la seva herència.
Com es lliura?
Quant a com es lliura, la llegítima es pot lliurar bé assignant determinats béns al legitimari pel valor de la quantia que li correspon, bé alienant els béns de l'hereu i repartint la suma.
El legitimari pot renunciar a la llegítima?
És possible renunciar a la llegítima, encara que ha de fer de manera expressa, pura i simple.
Consulta als nostres advocats especialistes en successions a Barcelona.
