Herència internacional a Catalunya: Com funciona?

Herencia internacional en Cataluña

Tot tràmit relacionat amb herències i successions resulta sempre molest i poc desitjable. Més si es tracta d'una herència internacional i no estem familiaritzats amb la normativa aplicable.

Especialment en aquests casos, és importantíssim comptar amb un assessorament legal de qualitat que permeti tancar aquests tràmits com més aviat possible i amb totes les garanties de compliment amb la legalitat. A més, un bon advocat de Successions t'ajudarà a què la teva factura fiscal sigui el menor possible, planificant la teva herència de manera que beneficiï el màxim possible als teus successors.

En aquest post t'expliquem com funciona una herència internacional a Catalunya i posem a la teva disposició els nostres coneixements com a advocats de Successions i Herències a Catalunya. Consulteu-nos sense compromís, qualsevol dubte.

Què és una herència internacional?

El context en què ens movem és cada vegada més globalitzat: estudiem fora, viatgem més que mai, treballem en altres països... i, com a conseqüència, les nostres relacions també s'obren a un pla més global.

No és d'estranyar que les famílies siguin també cada vegada més internacionals i que, per tant, les herències i successions tinguin un component internacional: hereus repartits pel món, béns i propietats ubicades a diferents països (immobles, comptes bancaris, accions, empreses internacionals...).

Tot això complica les coses, a l'entrar en joc diferents legislacions i administracions. Normalment un advocat especialista en successions internacionals ha de conèixer la normativa comunitària.

Totes aquestes circumstàncies compliquen la tramitació de l'herència quan es produeix la mort, i aquest element internacional en les persones i en les societats és cada vegada més comú.

Herències internacionals a Europa: el Reglament de 2012

Existeixen més de 8 milions d'europeus que resideixen fora del seu país d'origen, al voltant de 2,5 milions d'immobles propietat de persones d'un altre estat; 16 milions de parelles internacionals... i a l'any es produeixen aproximadament 450.000 successions internacionals, per un valor de 123.000 milions d'euros cada exercici. Per això es fa tant important comptar amb un instrument legal a nivell europeu per posar ordre en aquesta situació.

Des d'agost de 2015 és d'aplicació, després de la seva entrada en vigor, el Reglament (UE) 650/2012, sobre les successions internacionals. Aquest text regula la successió en l'àmbit de la UE, i part precisament de la idea que cal que hi hagi un instrument supranacional a nivell comunitari que marqui les regles del joc quan hi hagi herències que afectin diversos països.

Així, la regla general que marca el reglament és que la llei d'aplicació serà la llei de la residència habitual del causant (és a dir, del difunt), llevat que aquest hagi indicat una altra cosa. D'aquesta manera, s'afavoreix la integració del testador en la realitat social de l'Estat en el que va triar viure, i es permet una més ràpida (i econòmica) decisió dels tribunals sobre això. Es redueixen també incerteses sobre la determinació de la llei aplicable, en existir una regla general senzilla.

En quant el què passa en territoris com Catalunya, on existeix un Dret de Successions diferent del que s'aplica a la resta d'Espanya, el Codi Civil preveu una fórmula per resoldre els conflictes interns de lleis: l'article 16 estableix que s'ha de resoldre tenint en compte, en primer lloc, el criteri del veïnatge civil.

En aquest mateix sentit, l'article 36 del Reglament també crea diferents sistemes per determinar la llei aplicable a la successió transnacional. Per tant, si el meu veïnatge civil es troba a Catalunya, em serà d'aplicació el Codi Civil Català.

D'altra banda, el Reglament preveu la creació d'un certificat successori europeu (CSE), un document que, a Espanya, realitzen jutges i notaris. Aquest permet al ciutadà acreditar a tota la UE la seva condició d'hereu o legatari, sent una manifestació més de la lliure circulació i acceptació d'actes autèntics emesos pels estats de la UE. D'aquesta manera, s'evita haver de tramitar qualsevol altre procediment per acreditar la condició d'hereu o legatari.

Alguns casos pràctics

Pel que fa a l'aplicació del Reglament, tant si ets una persona de nacionalitat espanyola que resideix a l'estranger, com si ets un estranger resident a Espanya, o si, essent espanyol o estranger, creus probable que vagis a viure en un altre país diferent del de la teva nacionalitat, hauràs de tenir en compte que la llei aplicable al teu testament (per defecte) serà la de l'Estat de la teva residència habitual, i no la de la teva nacionalitat.

Això sí, sempre podràs establir el contrari, però per a això hauràs de planificar la teva successió abans i atorgar testament, amb ajuda d'un advocat de Successions, i davant notari.

És més que recomanable obtenir assessorament legal abans de prendre cap decisió perquè, en funció de la llei aplicable, per exemple, podràs disposar en major o menor mesura dels teus béns a l'hora de repartir la teva herència (un cas clàssic és el percentatge d’aquesta que ha d'anar obligatòriament a certs hereus). De cara a l’herència, el Dret català, per exemple, és més flexible que el francès.

Així, tal com recorda el notari Álvaro Lucini Mateo en aquest article, i seguint l’exemple anterior, "en comptes de la simple obligació de deixar els seus descendents per qualsevol títol gratuït una quarta part del valor del seu patrimoni, en el cas de Catalunya, segons el que estableix l'article 451 del Codi Civil Català (...), el nostre ciutadà espanyol està sotmès al que disposa l'article 913 del Codi Civil francès, que fixa els drets legitimaris dels fills en la meitat de l'herència si hi ha un sol fill, en dues terceres parts si són dos i en tres quartes parts si hi ha tres o més".

Pel que fa el cònjuge, podrà com a màxim, segons l'article 1094 del mateix Codi francès, disposar a favor seu, bé de la resta de l'herència (és a dir, de la part no reservada com a llegítima per als fills) en propietat, bé d'una quarta part dels béns en propietat i de les altres tres quartes parts en usdefruit, o bé de tots els béns en usdefruit.

De la mateixa manera, la tradició jurídica del Regne Unit, per exemple, es basa en la llibertat absoluta de qualsevol persona per disposar com millor li sembli dels seus béns a la seva defunció. Als fills i al cònjuge se'ls reconeix únicament el dret a demanar, en cas de necessitat, una pensió de subsistència, congruent amb el patrimoni del difunt. Això xoca frontalment tant amb el Codi Civil Espanyol com amb el Codi Civil Català, on l'herència està subjecta al règim de les llegítimes.

Consulta als nostres advocats especialistes en successions internacionals a Barcelona.

Demanar cita
Pots trucar-nos a l’ +34 93 481 36 36 o deixar-nos el teu nom i telèfon perquè ens posem en contacte amb tu.

Per què hauries d’escollir-nos?
Atenció personalitzada
Experts en herències
Àmplia experiència
Ràpida resposta
On trobar-nos?
C/ Gran de Gracia 1, 2º 3ª 08012 Barcelona, Cataluña +34 93 481 36 36 info@abogadosherencias.cat